Notícies

Ciscu Giménez: “A les roques no hi ha ni el 10% del peix que hi havia fa 46 anys”

Activitats en el club

Al Ciscu Giménez sempre li ha agradat l'aigua. Vilafranquí de naixement, Vilanoví d'adopció des que es va casar, de molt jove anava a fer pops i cornetes a les roques. El 1978 va fer el curs de submarinisme, fins que va entrar al SARC i es va treure totes les titulacions. El va captivar estar sota l'aigua, gaudir del silenci, només amb el so de les bombolles i la solitud que se sent al fons del mar. Fa 22 anys que és soci del Club Nàutic Vilanova.

Ell millor que ningú coneix el fons marí vilanoví i la comarca, "després de més de 46 anys tirant-me als mateixos fons, puc afirmar que no hi ha ni un 10% del peix que hi havia a les roques. Sí que hi ha peix que volta, però del que viu a les roques en queda molt poc. Em refereixo a morenes, congres, meros o llamàntols. Ara mateix et llences als biòtops de Vilanova i sembla un paisatge lunar", explica en tristor Ciscu Giménez.

Quan ell va començar ja no es podria pescar, es va iniciar la prohibició. Així i tot ell apunta a la sobre explotació de la pesca i a la contaminació com a principals causes d'aquesta reducció d'espècies. "Han desaparegut les gorgònies, un arbust submarí, la qual cosa redueix la diversitat. Tanmateix a part el fons està ple d'hams, xarxes, material de pesca divers, burilles de cigarrets, plàstics i de tot. Els pescadors diuen que part de la contaminació prové de l'emissari submarí. Recordo quan vaig començar, realment la depuradora llençava molta porqueria, tot i això, era fàcil veure congres com el meu cos. Ara no hi ha res", comenta resignat Giménez.

La resignació també arriba pels motius de la fotografia, "ara amb els companys de la Secció de Submarinisme ens dediquem únicament a fotografiar nudibranquis, éssers mil·limètrics, que per trobar-ne un o dos, et passes tota l'hora d'immersió". Els companys de la secció van batejar la pedra del Mas de l'Escarré, tal com la coneixien els pescadors, com la Barra 14, pel nombre de metres de profunditat i perquè té una forma longitudinal, "fa més de 30 anys hi havíem fet immersió de nit, i era una passada el que podíem arribar a veure de flora i fauna. Ara veiem poca cosa".

Ciscu Giménez considera que la immersió no és una activitat perillosa, "si segueixes les normes, és molt difícil que et passi quelcom. Has de seguir les pautes de la velocitat, de pujada i baixada, tenir un bon control de l'ordinador i de l'aire que et queda", explica que amb 46 anys d'immersions no ha tingut cap ensurt. "A la formació s'ensenya com treure l'aigua de les ulleres. Recordo un viatge que vaig fer a Cuba, amb la meva dona que sense saber-ho tenia un forat a les ulleres. Ens les vam canviar, jo anava bufant amb el nas per anar traient l'aigua, però vaig aconseguir fer la immersió. És molt important no posar-se nerviós. Primer perquè gastes aire. El submarinisme no és un esport, és una activitat en què la gràcia és la flotabilitat neutra, si no et canses", aconsella el submarinista. Per a ell el més complicat és saber l'orientació al fons del mar i no perdre el posicionament d'on està la barca. Els senyals de GPS no penetren al mar. "Nosaltres lliguem un cap prim de 300 metres a l'àncora del vaixell", indica Ciscu Giménez.

Li agraden els mars tropicals per submergir-se, perquè l'aigua està a 29 o 30 graus, encara que es baixi a més de 20 metres, per la qual cosa no és necessari portar neoprè. Sempre que marxa de vacances és per fer submarinisme. Ha estat bastants vegades a Maldives, on ha vist de tot, inclòs taurons i mantes a pocs metres, fins i tot els ha tocat. S'ha submergit per tot el mar Roig i també ha estat a Bali i Filipines on es va submergir en una zona de vaixells de la Segona Guerra Mundial enfonsats al Pacífic. De Catalunya destaca per sobre de tot les illes Medes, "el temple del submarinisme" tal com ell mateix ho defineix, però també valora Llançà, Palamós, Palafrugell i Banyuls, tot i que ja és França. "De jovenet anàvem a l'Ametlla de Mar, però és fer infanteria, que en el nostre argot, vol dir sortir de la platja amb tot l'equip, molt feixuc per fer-ho sovint i a certa edat. Amb la barca és més còmode", comenta Ciscu Giménez.

Pel nostre entrevistat, hi ha molta gent que es treu la titulació, però menys d'una quarta part mantenen l'afició al submarinisme. "Hi ha gent que els costa molt completar la formació. Recordo l'anècdota d'una dona que va fer els cursos perquè el seu marit també ho feia. Li costava molt respirar amb el tub, i s'entrenava mentre rentava els plats amb el tub posat". Ciscu Giménez, opina que pel futur de l'afició i per la ciutat de Vilanova i la Geltrú, una infraestructura com del Parc Submarí, que ha proposat el Club Nàutic Vilanova seria molt interessant. "És evident que Vilanova no és la Costa Brava. Ara bé, jo seria més partidari d'enfonsar un vaixell, que també es pot utilitzar de biòtop i fer-hi itineraris". La Secció de Submarinisme té 15 membres actius regularment, que fan entre vuit i nou sortides a l'any.