Notícies

Joaquim Mundet: Un expert en sistemes de navegació clàssics

Activitats en el club

Joaquim Mundet és un dels navegants més experts del Club Nàutic Vilanova. Actualment té 81 anys. És fill d'un marí mercant que no volia que Joaquim es dediqués a la nàutica, perquè ho considerava una enredada. No ho va aconseguir, perquè Mundet de ben jove va començar a treballar a l'empresa de vaixells Fibrester. Gràcies a això va poder accedir al seu primer vaixell, el Vela Surf, una ¼ de tona Elvstrom.

El 1975 va començar el seu vincle amb el Club Nàutic Vilanova competint en vela lleugera i de mica en mica es va avesar en la gran navegació. "Els pescadors de Vilanova són molt bons navegant per aquesta zona, s'ho coneixen tot, fins i tot els forats de les bones gambes. Però sovint ens preguntaven com havíem anat i tornat de Mallorca", diu Mundet, expert en tots els sistemes i artefactes clàssics. D'aquí va començar a navegar amb un compàs de balenera, que és una caixa de fusta amb un compàs a dins, el clàssic compàs de marcacions i amb la milla correguda els navegants sabien la velocitat del vaixell, "també vaig aprendre a calcular la velocitat només mirant l'estela que deixa el vaixell i les onades", apunta Mundet.

Ell i els seus col·legues van inventar un sistema per mesurar distància i velocitat, "com que no teníem corredores, ni cèntims, vam agafar un comptaquilòmetres de cotxe i li vam lligar un cable de doble tensió elèctrica. Al cap d'avall hi havia una hèlix petita. Ho enganxàvem a la popa, allò rodava i vam fer el càlcul per convertir els quilòmetres que marcava l'artefacte amb milles", explica el navegant. D'aquí una de les seves grans anècdotes, una vegada arribant a Mallorca un dia de temporal, volien calcular la distància i van treure l'hèlix d'aquest aparell plena de sang i vísceres, "li vam dir la corredora del tauró, perquè suposadament un peix gros es va empassar l’hèlix", explica Mundet.

Després ja van tenir una corredora Walker, un walkie-talkie de 27 megacicles, un rellotge GMT i el sextant heretat del seu pare del 1950, fins que ja van aparèixer els radiogoniòmetres, els quals captaven les freqüències de radiofar, amb els quals, triangulant senyals, es podia esbrinar la posició. L’evolució del radiogoniòmetre automàtic i el Sea Fix va suposar l'estalvi d’alguns passos per trobar la posició. Amb els primers satèl·lits de posicionament GPS militars, els navegants vilanovins encara anaven amb radiogoniòmetres perquè els nous sistemes eren econòmicament inaccessibles, “abans dels GPS, un soci molt adinerat es va comprar un Loran, un sistema semblant al satèl·lit. Li va costar un milió i mig de pessetes, llavors una casa en valia 500.000, a l'aparell li vam acabar dient l’’Enveja Loran’”, comenta Mundet.

Un dels trofeus que Joaquim Mundet guarda més bon record és el quart lloc del Campionat del Mediterrani, el 1977, una prova amb regates d'altura que tot plegat durava una setmana, i que després de tres edicions va esdevenir la Copa del Rei. El Club Nàutic Vilanova va atorgar un guardó per ser el navegant que havia fet més regates fora del Club, "tot i haver anat a les Açores, Canàries i haver fet alguna regata a Dinamarca no m'he distingit per fer grans travessies. He fet trajectes curts, però potser més tècnics", afegeix Mundet.

De navegar li agrada l'apartat més tècnic com els sistemes de posicionament i la confecció dels vaixells. Ha patit molt de fred, és el que menys li agrada del mar. Ara encara navega amb el vaixell clàssic de l'Enric Curt, sense anar més lluny van guanyar la Sitges Clàssics, amb una tripulació de veterans del Club. "Ens ho passem molt bé, fins i tot discutint les maniobres, perquè a la Puig Vela Clàssica no vam quedar tercers per cinc segons i això vol dir que algú no va caçar bé", assegura. Joaquim Mundet va estar a la Junta Directiva del Club que va accedir a comprar el primer televisió per donar un caire més social a l'entitat i que tot plegat no fos tan monogràfic. Mundet veu bé la situació actual del Club, però com tants d'altres troba a faltar un lloc de trobada amb servei de cafeteria exclusiu de l'entitat.