José Martín patró del Nirvana III és un dels socis que més han competit fora del Club. En els últims anys, calcula que haurà recorregut 40.000 milles en els diferents vaixells que ha tingut. Gairebé amb seguretat, és el que més tripulació ha tingut, des que té aquest vaixell, fa catorze anys, han passat un centenar de tripulants a dalt del vaixell, pràcticament tots amb llicència federativa, per això ell diu, irònicament, que "soc el principal actiu de la Federació Catalana de Vela".

La il·lusió per la nàutica li ve de lluny. De molt jove mirava embadalit com passaven els vaixells des de la costa, però en aquells moments era una fantasia poder tenir una embarcació. Fins que un dia, a prop de complir la quarantena d'anys, la seva dona el va animar a treure's el títol de capità de iot i a comprar el primer vaixell, un Oceanis 350 de segona mà, aquell va ser el Nirvana I. Es va fer soci del Club Nàutic Vilanova perquè li va agradar la ciutat, la seguretat, la bocana del port i l'ambient nàutic que es vivia a l'entitat. Així va començar a participar a les regates socials al grup de Promoció.

Després de quatre anys es va tornar a canviar el vaixell per un Jeanneau 42.2, amb el que ja va començar a disputar les regates. Aquest va ser el Nivana II amb el que va competir en quatre edicions de la Ruta de la Sal, tres Petroleras, 3 columbretes i 1 Garraf - Benicarló. Aquest vaixell el va tenir quatre anys més fins que ja va adquirir un Hanse 470E, de segona mà per sis mesos. Seguint la saga va ser el Nirvana III. Tot just ara, el pont de la Puríssima fa catorze anys que va anar a la Corunya a veure el vaixell. "Una de les coses que més content estic, és que un grup d'amics es van oferir per acompanyar-me en el trajecte des de Galícia fins aquí com a tripulació al vaixell nou. Eren Marc Pascual, Albert Puertolas, Joan Cabrero, Josep Mitjans Buxens i Santi García-Cascón que el dia de Sant Esteve, sacrificant la trobada familiar, van estar al port de Sada per iniciar la travessia", explica José Martín. Una crònica publicada a la revista Skipper, recorda aquesta ruta sota el títol 'Siete días y siete noches'.

Amb el Nirvana III, el verí de les regates d'altura ja li corria per la sang. "M'agrada la sensació d'aventura, de llibertat i la complexitat, perquè no només es tracta del trimar correctament el vaixell sinó també de l'estratègia, la meteorologia, el manteniment del vaixell, l'avituallament, i l'organització de la tripulació", comenta Martín. Assegura que és molt més complicat el govern d'un vaixell amb tripulació en competició perquè "és important mantenir l'harmonia, la disciplina i l'ordre dalt del vaixell. Una de les meves prioritats és la seguretat, que ningú es faci mal, però també és molt important que els tripulants tinguin un esperit esportiu i que transmetin positivitat. El rellevant és passar-ho bé, arribar amb el vaixell sencer i estar satisfet de la travessia. Guanyar és secundari", diu José Martín. Diu que amb una tripulació nova "no hi ha mai garanties de guanyar, perquè el triomf és un compendi de molts factors: l'estat del vaixell, la neteja del casc, el manteniment adequat, no carregar massa pes i sobretot els factors tàctics. Una mala decisió estratègica és irremeiable, i ho assumeixo jo com a capità", afegeix.

En aquests catorze anys al capdavant del Nirvana III ha assolit un molt meritós palmarès. En el Campionat de Catalunya de regates d'Altura del grup de Tripulació té una primera posició assolida el 2016, dos segons, un tercer, diferents quarts llocs i el reconeixement de ser el vaixell que més milles ha realitzat en regates oficials en el 2015. A la Ruta de la Sal, el Nirvana III va quedar primer a la categoria Alfa I, el 2008. És un dels triomfs que més il·lusió li ha fet, per haver quedat primer dels vaixells més importants de la flota en la seva primera intervenció. A les Mil Milles també van quedar primers de la seva categoria i un primer i un segon a la Mare Nostrum. Però també té pòdiums i primers llocs a la Regata Columbretes, Sitges - Ciutadella i la Petrolera.

Com a navegant també ha aconseguit complir un dels principals anhels de tot navegant, creuar l'Atlàntic, amb la tripulació del Nirvana III però amb l'Skipper, el vaixell d'Enric Curt. Els integrants d'aquella travessia van ser Enric Botet com a capità, Santi García-Cascón, Pep Navarro, Víctor Canela, Pablo Jariego y Merche Garrido. "Com a navegant no es pot demanar més, és la millor experiència en quantitat i longitud. Divuit dies de navegació recorrent gairebé 3.000 milles. A més, la meva dona, Merche Garrido, ens va acompanyar, així es va convertir en la primera dona del Club en travessar l'Atlàntic en competició. Com a colofó vam guanyar aquella edició del Gran Prix de l'Atlàntic", comenta el patró. La seva dona no acostuma a competir, però té un paper fonamental en la temporada. S'encarrega de la intendència i del manteniment de les veles.

Per la seva llarga trajectòria al Club i per haver estat set anys a la junta directiva, José Martín és una persona fonamentada per parlar de l'entitat. Ell planteja un dels principals hàndicaps que tenen totes les associacions nàutiques: l'envelliment dels patrons. "Aquest és un problema de difícil solució. A més a Espanya, i Catalunya, està mal vist tenir vaixell, o millor dit, de seguida et posen l'etiqueta d'elit social. L'Estat aplica molts tributs a la nàutica. A França aquest enfocament és molt diferent, a més s'ha mantingut i potenciat la indústria nàutica, amb la qual cosa és més fàcil tot. Jo seria partidari d'impulsar un pavelló europeu amb una reglamentació única", reflexiona Martín. Malgrat això, el patró del Nirvana III reconeix l'esforç que s'està fent al Club amb els centres escolars, "és fonamental per divulgar la sensibilització de l'entorn marí, però també per popularitzar la nàutica", puntualitza.

En l'àmbit esportiu, una de les seves reivindicacions és que el Club hauria de donar més suport a les embarcacions que competeixen en nom seu. "Aquest any, en el circuit de Regates d'Altura i el Campionat de Catalunya la despesa és molt important per les inscripcions, trasllats, menjars, manteniment i sobretot avaries i trencaments. "La junta directiva hauria de prendre una decisió de si aposta pel suport als vaixells que competeixen fora o no". Un altre aspecte que reivindica Martin, és que dins del recinte del Club es pogués habilitar un espai per panyols o trasters, sobretot per les embarcacions grans amb molt d'equipament, que podrien tenir un doble paper: ingressos pel club i alleujament pels vaixells. Pel patró, arriba un moment que s'ha d'ordenar l'equipament i no hi ha espai suficient "actualment tinc repartit el material en diferents trasters, a casa, a l'empresa i el vaixell té sobrepès, perquè no sé on posar-ho. Un bon lloc seria a la palanca 6. Els amarraments augmentarien el valor, a part de guanyar en intimitat amb relació al passeig", apunta.

José Martín va ser un dels grans impulsors de la Regata Columbretes quan aquesta competició insígnia del Club Nàutic Vilanova tenia una crisi de participació. La inscripció va arribar a caure fins a les cinc embarcacions. Amb l'organització, promoció i esponsorització del patró del Nirvana III, la següent edició ja va tenir 35 vaixells i així va anar creixent en tres edicions fins a les 75 naus. "Estic convençut que d'aquella llavor en l'actualitat s'estan recollint els fruits. En aquelles edicions part de l'esforç econòmic va haver-hi un gran desgast organitzatiu crec que vam fer un bon treball. Reunir a més de 300 regatistes menjant a la terrassa del Club va ser una gran victòria".