Noticias

Enric Curt: "Els vaixells aguanten més que les persones"

24 March 2021 club

Comencem una nova secció d'entrevistes a navegants i a socis i sòcies rellevants al Club Nàutic Vilanova. Algú havia de ser el primer de la llista. I Enric Curt ha sigut el primer en molts aspectes. Fa més de cinquanta anys que està vinculat al Club, és el fundador de la Regata Columbretes que enguany ha arribat a la 41a edició i va ser dels primers navegants solitaris catalans en participar en la Regata Figaro pel canal de la Mànega. Fa pocs mesos ha portat al Club el vaixell dels seus inicis en vela, el Sea Fever, un veler de 8,25 metres, amb el que pensa fer el Circuit de Vaixells Clàssics.

La seva relació amb Vilanova comença amb la pesca. Des de Barcelona venia a pescar a la costa del Garraf. Va saber de la seguretat del Port de Vilanova, va comprar un amarrament i es va decidir a llogar un apartament a la ciutat. Es va fer soci del Club Nàutic Vilanova per 30.000 pessetes. De mica en mica va anar interessant-se per la vela, "em va enamorar l'estètica dels vaixells. Llegint els llibres dels grans navegants, com el Bernard Moitessier, em vaig il·lusionar per les grans aventures i em va estimular l'esperit de lluita".

Més endavant va comprar el Sea Fever, tot un prodigi tècnic de l'època. Reconeix que li va agradar la vela "sense ple coneixement". El primer cap de setmana de tenir l'embarcació ja va participar en una regata, la Dos Catalunyes, "lògicament vaig quedar l'últim", puntualitza Curt. Va connectar amb la vela i el mar. Llavors va néixer el seu afany de participar en totes les regates possibles, "quan sabia que hi havia alguna regata, anava pels pantalans a veure qui em volia com a tripulant. Jo ja tenia el meu veler, però volia agafar experiència en tàctica, el trimatge de veles i navegació".

Va adquirir un segon vaixell. Un Elvstrom Half Ton, una mitja tona de 32 peus, amb el que va emprendre una de les primeres aventures en solitari: la Regata Figaro. Va ser una mena de viatge iniciàtic, "a França diuen que qui no ha fet aquesta regata no és un bon navegant", sentència Curt. Per un navegant novell trobar-se sol amb 350 milles per endavant, amb mars complicats de molts corrents i marees, amb la tecnologia justa i sense enrotlladors de veles, és una experiència "heroica", com ell mateix defineix. Aquí ja va fer més bon paper, va quedar el 23 de 38 participants.

A part d'agafar molta experiència nàutica, aquesta regata li va donar accés a tot un ventall d'esponsorització i de publicitat a França. Tots aquests contactes el van fer veure la rendibilitat que es podia treure de la vela. Coneixements que més endavant serien imprescindibles per les grans competicions nàutiques que Enric Curt iniciaria. Aquests contactes també el van ajudar comercialment a posar en marxa noves publicacions nàutiques del grup editorial que regenta. Les revistes Skipper que ja ha complert 45 anys, Neumáticas i The Best es van afegir a Pesca a Bordo, títol amb que Curt Edicions es va iniciar en el món de les publicacions nàutiques. Aquest grup té actualment títols de decoració, moda, cinema, turisme, gastronomia, immobiliària, joieria i rellotgeria, a part d'editar el catàleg del Saló Nàutic de Barcelona i la Guia de Ports.

Després de l'aventura francesa, era el moment de realitzar un dels seus grans anhels; la travessa oceànica a la regata Twostar, per dos tripulants. Curt assenyala la dificultat d'aquest recorregut pel nord. "Si fas la ruta per baix, els elisis t'acompanyen de popa, però allà dalt hi ha vents molt canviants. D'entrada els primers set dies no vam veure el sol, vam agafar depressions molt fortes, sense treure'ns el vestit d'aigua. Tots els mapes se'ns van mullar. No sabíem fer anar bé el sextant i vam pensar en el tòpic que qui fa córrer paral·lels, terra trobarà. Sense mitjans i agafant punts de referència molt justos vam fer una arribada a port miraculosa", explica Curt.

Aquí van seguir 14 travesses més a l'Atlàntic. També ha navegat fins a Perth, Austràlia, travessant l'Índic, ha participat 25 edicions de la Copa del Rei, de les quals en va guanyar una, a part de grans rutes en solitari. Una gran faceta d'Enric Curt ha sigut d'impulsor i organitzador de grans proves nàutiques. La Regata Columbretes sense anar més lluny, que a les seves primeres cinc edicions s'anava a les illes de Castelló de la Plana que donen nom a la competició. Inspirada amb la regata de la Ruta del Descubrimiento, Curt va posar en marxa el Gran Prix de l'Atlàntic, l'única prova transatlàntica organitzada des de l'Estat espanyol, que ja porta 12 edicions amb caràcter biennal, "és una prova per fer realitat la il·lusió de travessar l'atlàntic, com aquell muntanyenc que anhela a pujar a l'Everest un cop a la vida", apunta Enric Curt. També és l'organitzador de la Ruta de la Sal, que enguany arribarà a la 33a edició, i la Ruta de la Tramuntana amb 27 edicions.

Dels molts aspectes del navegar Enric Curt en destaca la convivència. Un element bàsic per afrontar les grans travesses, "però el primer punt és que la tripulació ha de creure amb el patró i aquest ha de donar confiança. L'harmonia de l'equip és vital perquè s'ha de mantenir l'autonomia de reparar l'embarcació a alta mar, cuinar i descansar per fer bé la guàrdia", comenta Curt, que fa una interessantíssima reflexió, "els vaixells aguanten més que les persones. Perquè quan van mal dades tothom pensa en la família i en els perills. No fa gaire dos tripulants van demanar auxili per un temporal, els van recollir amb helicòpter i al cap de dos dies van trobar el vaixell en perfecte estat".

A Enric Curt que volta per tots els clubs de Catalunya li consta que el Club Nàutic de Vilanova és valorat com dels principals del país. "És el club de la meva vida. Hi tinc el grup d'amics que compartim l'afició. Considero que l'entitat està en un moment immillorable per afrontar el futur. Sempre hi ha una mica de mar de fons, com a tots els clubs, però la gent hauria de protestar menys i navegar més, segurament estarien més distrets".

Curt ha tingut 15 embarcacions, actualment només té l'Skipper i el Sea Fever, aquest vaixell clàssic amb el qual es va bregar com a navegant i que n'està enamorat. Amb tants anys de relació no se sap si el vaixell s'ha fet al patró o viceversa. Una mica més i trenca el pal fent la Columbretes, però com ell diu, el vaixell aguanta més que les persones.