En el marc de la Fira de Novembre, la Federació d'Empresaris del Gran Penedès, cada any organitza el Pòrtic de la Fira de Novembre, que enguany ha estat dedicat a l'Economia Blava. La sessió va tenir lloc el divendres 10 de novembre, al Teatre Principal, amb l'obertura de Neus Lloveras, presidenta de la FEGP i l'alcalde de Vilanova i la Geltrú Juan Luis Ruiz.

Seguidament, va tenir lloc una ponència de Lourdes Reig Puig vicerectora de la UPC i directora de la Xarxa Marítima de Catalunya que va aportar Ingredients per una recepta d'èxit a Vilanova i la Geltrú, com deia l'enunciat de la seva conferència. Reig va definir l'economia blava com totes les activitats econòmiques relacionades amb el mar i el litoral, responent a una estratègia europea a llarg termini per donar suport a un creixement intel·ligent, inclusiu i sostenible en el conjunt dels sectors marí i marítim. En aquesta dinàmica hi intervenen sectors ja establerts a Catalunya com el recursos marins (des de la pesca, fins a la distribució passant per l'aqüicultura i la transformació), uns sectors emergents com la dessalinització, la biotecnologia i l'energia oceànica, i elements facilitadors, com educació, formació i recerca, infraestructures, usos sostenibles del mar, planificació i seguretat marina.

Per Reig, aquests sectors es poden entendre amb un àmbit multidisciplinari i multiactor plantejant un repte i un marc estratègic comú basant en el diàleg. Per això, segons la vicerectora és imprescindible un model de governança mitjançant el qual l'administració, els usuaris dels recursos i diferents agents científics i organitzacions no governamentals comparteixen el poder i la responsabilitat en la presa de decisions per a la gestió d'aquests recursos. A Vilanova hi ha nombrosos sectors econòmics implicats en l'economia blava com poden ser: la pesca, la llotja, els mercats, l'aqüicultura, la gastronomia, la transformació dels productes pesquers, l'activitat portuària, el patrimoni cultural marinera, la reparació, el turisme i les activitats esportives i lúdiques lligades al mar. Però també hi poden intervenir nombrosos elements facilitadors com la identitat marinera, la reputació, la UPC i la seva activitat científica, la proximitat de Barcelona i el suport polític i estratègic de l'administració i el sector privat.

A continuació va tenir lloc una taula rodona sobre reptes de futur sobre economia i potencialitats de Vilanova, amb Sergi Tudela, director general de Política Marítima i Pesca Sostenible de la Generalitat de Catalunya, Ruth Meléndez, tècnica de qualitat i medi ambient de la Zona Portuària Centre, Jaume Carnicer, patró Major de la Confraria de Pescadors de Vilanova i la Geltrú, Miquel Àngel Lliteras, director General de Pendennis Vilanova i Jaume Ballbé, president del Club Nàutic Vilanova. Aquest darrer va destacar el moment dolç que passa l'entitat, amb un 95% d'ocupació, un nivell assolit abans de la celebració de la Copa Amèrica, esdeveniment que ha contribuït a donar prestigi al club. Sobre l'activitat nàutica, Ballbé va destacar que anualment passen 2.400 escolars per aprendre nocions de vela, que el Club està fent un gran esforç per incorporar l'activitat femenina al món de la vela, que tradicionalment ha tingut una dinàmica més masculina. En aquest sentit, ha valorat accions com els cursos formatius dedicats específicament a les dones i la Regata Pasífae, en la qual les embarcacions han de ser dones i la tripulació ha de superar la paritat de gènere en favor de les dones. Finalment, Ballbé ha volgut destacar el paper formatiu i social que fan els clubs i que aquest element hauria d'estar més ben valorat en les renovacions de les concessions de les dàrsenes esportives per part de Ports de la Generalitat.